PORTA DE PALMES
PORTA DE PALMES
La porta i el pont de Palmes formen un conjunt que resulta inseparable. És per aquesta raó que abans d´ estudiar la porta ens aturarem en el procés constructiu del pont per mirar de contextualitzar i comprendre les raons que van motivar l´obertura de la porta .
El Guadiana al seu pas per Badajoz contí amb nombrosos guals que permetia el riu( Mayordomo, Moro ,etc.) tot i que sabem de la existència de barques a Telena,Talavera i Badajoz. Aquesta que s`utilitzava a Badajoz va haver de ser una barca plana que es desplaçava picant de mans per mitjà d`una maroma estesa de riba a riba.
Les últimes investigacions ens permeten afirmar que va ser Alfonso XI(1311-1350) el que va ordenar construir el pont encara que no saben si l`obra va arribar a iniciar-se. Fos com fos , el pont no arribí a completar-se, ja que al maig de 1504 només s`havien construït vuit pilars ( cinc fora de l`aigua i tres a terra ferma) i l´alcalde major de Badajoz, don Fernando de la Rocha, sol·licití als Reis Catòlics que es conclogués la resta fins a completar l`obra del pont. Les reclamacions de Badajoz van ser ateses i les obres es van reprendre a l`any 1511, així mateix el 23 de juliol de 1511 el Consell de Badajoz contractí els serveis de Pedro Larrea perquè es fes càrrec de les obres del pont. El pont s`ha d`haver conclòs entre 1521 i 1526.
La Porta de Palmes s`obrí com conseqüència de la construcció del pont ja que aquest necessitava una nova entrada que estigués alineada amb la seva calçada i enrasada amb ella. Encara no s`ha pogut identificar l`autor de la porta , encara que tot apunta que és obra de l´enginyer i arquitecte Gaspar Méndez .
La porta es configura com un arc de triomf amb un arc de mig punt de grans dovelles de marbre franquejat per dos torrasses cilíndriques emmerletat i decorat amb condons de pedra que ens remunten a l´estètica manuelina. Els torrasses estan coberts per una decoració que imita carreus ( falsa obra de carreus) i han tingut diversos usos al llarg de la història ( pes de la farina, presó, oficina del burot, oficina de turisme, etc).
A la portada exterior destaquen la volta de cassetons i la inscripció que remata la façana. Del text de la inscripció podem deduir que les obres es van acabar a l`any 1551.
Esment a part mereixen dos medallons de sengles bustos( un de masculí i un altre femení ) , de la identitat no s´ha pogut establir( Carlos I , Felipe II per a la figura masculina i segons la fama , Juana la boja i Isabel de Portugal per a la figura femenina).
Sobre el arc de la porta campeja un magnífic escut de l´emperador i en el començament de la volta de cassetons es troben dos petits escuts que poguessin correspondre amb el primitiu escut de Badajoz.
A la façana interior l´element més excel·lent és la fornícula en la qual es va situar la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, si be, al llarg del segle XVII es van a efectuar multitud de reparacions i reformes a la façana interior. Així llavors, cap al 1621es va construir la porta de granit i l´escalinata d´accés a ella( actualment desapareguda). Cap al 1681 va ser construït un arc sobre la porta de granit que delimità davant de la fornícula un petit espai a manera de capella.
La imatge de La Mare de Déu dels Àngels va romandre a la capella fins que a l`agost de l`any 1761 va ser traslladada a l`Hospital de la Creu. Un cop traslladada la imatge es va tapiar la capella construïda al 1681 i ha romàs tapiada fins la meitat del segle XX.
Al 1905 , l´autoritat militar de la qual depenien les fortificacions, va autoritzar a obrir els passos laterals al costat dels torrasses de la porta. No obstant això, per obrir els passos esmentats va caldre enderrocar part de la muralla, l´escala i el lloc de guàrdia que estaven adossats a l´esquerra i dreta de la porta respectivament.
La intervenció a l´any 1960, obra de l’arquitecte Francisco Vaca, va ser molt agressiva doncs va modificar la façana interior fins fer-la irreconeixible. En aquesta ocasió es va obrir completament la capella construïda al 1681 i es va disposar al seu lloc el balcó de ferro que presenta a l´actualitat .