PONT DE PALMES
Tram del pont construït al 1880 per MANUEL CERVERA ROYO
Per a la ciutat de Badajoz, situada a la riba esquerra del Guadiana, el pas del riu va ser sempre un greu problema, tot i que a l´estiu es podia creuar per diversos guals i la resta de l´any es creuava amb vaixell. Per assegurar el pas del riu , el rei Alfonso XI (1311-1350) ordenà construir el pont, tot i que no hi ha cap certesa de que les feines es iniciessin durant el seu regnat . De qualsevol forma, seva construcció es paralitzà doncs en 1504 només s`havien construït vuit pilars. Les feines del pont es van a recuperar al 1511 sota la direcció de l`arquitecte Pedro de Larrea i alguns anys després havien conclòs.
Des de la seva construcció ha patit moltes riuades(1545, 1603, 1708, 1736, 1740, 1758, 1766, 1790, 1814, 1823, 1859 i 1876). Algunes van ser catastròfiques. La riuada de 1545 va arruïnar tres arcs, tot i que el pont no va haver de romandre inutilitzat per molt temps.
Els treballs de reconstrucció es van a perllongar entre els anys 1609 i 1612.
En algunes ocasions les obres no es van cenyir al pont pròpiament dit. Així ,durant la Guerra de la Restauració o de la Independència de Portugal (1640-1668) es construí el fort o l´hornabec del Cap del pont. Aquesta fortificació va tallar la comunicació directa entre el pont i la riba dreta del Guadiana, així doncs , per poder de passar a la riba dreta es va fer necessari travessar l´hornabec.
Vista del tram anterior abans de la reforma. Es pot observar com la calçada del pon acabava en l´hornabec i per tant , l´entrada i sortida del pont es feia per la porta de l´hornabec.
Font de la Granota en el fossat del Cap del Pont
Al 1709 es va construir la popular Font de la Granota que es troba al fossat de l´hornabec del Cap del Pont. La arribada del ferrocarril a Badajoz i el desenvolupament del Barri de l´Estació , a la riba dreta del Guadiana, tingué importants conseqüències per el pont, doncs al 1868 es connectà la carretera de l´estació ( actual Avinguda Carolina Coronado) amb la calçada del pont. Al 1876 es va produir una espectacular crescuda que va arruïnar sis arcs. Les feines de reconstrucció es van començar al 1880 sota la direcció de l’enginyer Manuel Cervera Royo.
En aquesta ocasió a mes de reconstruir els set arcs destruïts per la riuada , es van construir quatre nous arcs ( què són els que travessen el fort del cap del pont), es van obrir 13 ulls de bou ,etc... També es va reconstruir la barana del pont, que va ser realitzat amb maçoneria, es van aixecar les dues garites del centre del pont, etc.
Entre 1905 i 1909 es va construir un voladís de formigó que fou una de les primeres obres amb aquest material. El voladís va ser suprimit en la reforma de l´any 2002.
Com a conseqüència d´aquesta agitada història, el pont presenta arcs i tallamars de diferents mesures i construïts amb diversos materials((cadirat ,maçoneria i maó) tot això fruit de múltiples remodelacions i reformes realitzades . El nombre d´arcs del pont també ha canviat passant de 28 a 32( Cervera Royo va afegir quatre arcs nous). En l´actualitat només són visibles 30 doncs dos d´ells han quedat ocults per la carretera que discorre entre el pont i la Porta de Palmes.
Vista aigües amunt amb els tallamars que desvien l`aigua sota els arcs
Porta de l`hornabec del Cap del Pont. Per aquesta porta s´accedia a l´interior de l´hornabec i des del al pont.
Vista general del pont .Està agafada aigües amunt o aigües avall?