La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

PORTA DE PALMES

PORTA DE PALMESPORTA DE PALMES

La porta i el pont de Palmes formen un conjunt que resulta inseparable. És per aquesta raó  que abans  d´ estudiar la porta ens aturarem en el procés constructiu del pont  per mirar de contextualitzar i comprendre les raons  que van motivar l´obertura de la porta .

El Guadiana al seu pas per Badajoz contí amb nombrosos guals que permetia  el riu( Mayordomo, Moro ,etc.) tot i que sabem de la existència de barques a  Telena,Talavera  i Badajoz. Aquesta que s`utilitzava  a Badajoz va haver de ser una barca plana que es desplaçava picant de mans per mitjà d`una maroma estesa de riba a riba.

 Les últimes investigacions  ens permeten afirmar que va ser Alfonso XI(1311-1350) el que va ordenar construir el pont  encara que no saben si l`obra va arribar a iniciar-se. Fos com  fos , el pont no  arribí a completar-se, ja que al maig de 1504 només  s`havien construït  vuit pilars ( cinc fora de l`aigua i tres a terra ferma) i  l´alcalde major de Badajoz, don Fernando de la Rocha, sol·licití als Reis Catòlics que es conclogués  la resta fins a completar l`obra  del pont. Les reclamacions de Badajoz van ser ateses i les obres es van reprendre  a l`any  1511, així  mateix el 23 de juliol de 1511 el Consell de Badajoz  contractí  els serveis de Pedro Larrea  perquè  es fes càrrec  de les obres del pont. El pont s`ha  d`haver conclòs  entre 1521 i 1526.

La Porta de Palmes s`obrí  com conseqüència de la construcció  del pont ja que aquest necessitava una nova entrada  que estigués alineada amb la seva calçada i enrasada amb ella.  Encara no s`ha pogut identificar l`autor de la porta , encara que  tot apunta que és obra de l´enginyer i arquitecte Gaspar Méndez .

La porta es  configura com un arc de triomf amb un arc  de mig punt de grans  dovelles de marbre franquejat per dos torrasses  cilíndriques emmerletat i decorat amb condons  de pedra  que ens remunten a l´estètica manuelina. Els torrasses  estan coberts per una decoració que imita carreus ( falsa obra de carreus) i han tingut diversos  usos al llarg  de la història ( pes de la farina, presó, oficina del burot, oficina de  turisme, etc).

A la portada exterior destaquen la volta de cassetons i la inscripció que remata la façana. Del text de la inscripció podem deduir que les obres  es van acabar a l`any 1551.

Esment a part mereixen dos medallons de sengles bustos( un de masculí i un altre femení ) , de la identitat no s´ha pogut establir( Carlos I , Felipe II per a la figura masculina i segons la fama , Juana la boja i Isabel de Portugal  per a la figura femenina).

Sobre el arc de la porta campeja un magnífic escut  de l´emperador i en el començament de la volta de cassetons es troben dos petits  escuts que poguessin correspondre amb el primitiu escut de Badajoz.

A la façana interior l´element  més excel·lent és la fornícula en la qual es va situar la imatge de la Mare  de Déu dels Àngels, si be, al llarg del segle XVII  es van a efectuar multitud de reparacions i reformes  a la façana interior. Així llavors, cap al 1621es va construir la porta de granit i l´escalinata d´accés a ella( actualment desapareguda). Cap al 1681   va ser construït  un arc sobre la porta de granit que delimità davant de la fornícula un petit espai a manera de capella.

 La imatge de La Mare de Déu dels Àngels va romandre a la capella fins que a l`agost  de l`any  1761 va ser traslladada a l`Hospital de la Creu. Un cop traslladada la imatge  es va tapiar la capella construïda al 1681 i ha romàs tapiada fins  la meitat del segle XX.

Al 1905 , l´autoritat militar  de la qual depenien les fortificacions, va autoritzar  a obrir els passos  laterals al costat dels  torrasses  de la porta. No obstant això, per obrir  els passos esmentats  va caldre enderrocar  part de la muralla, l´escala i el lloc de guàrdia que estaven adossats a l´esquerra i dreta de la porta  respectivament.

La intervenció a l´any 1960, obra de l’arquitecte Francisco Vaca, va ser molt agressiva  doncs  va modificar la façana interior fins fer-la  irreconeixible. En aquesta ocasió  es va obrir  completament la capella construïda al 1681 i es va disposar  al seu lloc el balcó de ferro que presenta a l´actualitat .